A prop de les zones de vianants (Nucli Antic) com també altres eixos comercials de Can Carbó com en el Molí, el Rieral i Fenals, trobem espais reservats per la càrrega i descàrrega que en baixa temporada disminueixen la seva ocupació en unes hores determinades. Destaquem les zones a través dels eixos comercials. Així i tot, hi ha altres zones fora d'aquests eixos on també hi ha una certa activitat comercial, i en molts casos estan a prop de zones de càrrega i descàrrega.
La intenció és incentivar les àrees d’activitat comercial. Per aquest motiu tenim un estudi de clústers intel·ligents on identifiquem unes zones que no estan en els mateixos eixos comercials, que poden ser susceptibles d’incrementar la seva activitat comercial. Ens basem en l’activitat dels eixos estudiats per poder plantejar una solució a un dels problemes (entre altres que té el comerç) que fa temps afecta l’activitat comercial.
• L’activitat comercial i empresarial (tot tipus d’activitat) dels diferents eixos comercials en baixa temporada (Novembre 2023). Estudi encarregat per l’Associació de Comerciants
• L’activitat comercial i empresarial (tot tipus d’activitat) dels diferents eixos comercials en baixa temporada (Novembre 2023
Aquests espais de càrrega i descàrrega propers a aquestes zones es poden utilitzar per als clients que es puguin acostar a les zones comercials per poder fer gestions que no requereixin més de 15 minuts. Es podria utilitzar per recollir els encàrrecs que prèviament han fet en els negocis Com poden funcionar:
1. Marcar els espais exclusius, han de ser totes les zones que estiguin més a prop d'un eix comercial.
2. Limitació de la temporalitat de novembre a març.
3. Limitació horària, a partir de les 12 h del migdia
4. Gratuïtat, però amb control que es pot fer de dues maneres
* Les zones properes a la zona blava i aquesta estigui ocupada hauria de treure el tiquet
* A través d'un disc on es marqui l'hora d'aparcament i un màxim de 15 minuts. (Aquest disc hauria d'estar a disposició dels residents de Lloret)
És possible que agilitzem la proximitat de clients que puguin comprar com també apropar a botigues que queden lluny d'un aparcament municipal. Aquests espais s'haurien de poder publicitar i anunciar correctament perquè els clients puguin fer un ús ordenat i respectuós.
També es podria acompanyar aquesta acció amb el servei "Click & Collect" / "Clica i recull" dels establiments.
Cada establiment associat que volgués, es podria afegir en aquesta acció, en la que els negocis haurien de comunicar als seus clients la possibilitat que tenen per reservar/ comprar en línia i recollir-ho en el comerç.
Per què proposem amb aquesta millora?
1.- Noves formes del comportament de compra dels clients. Hem d'intentar estar a l'altura de les noves formes de compra que tenen els nostres clients.
En el marc legislatiu a l'empara de la Llei autonòmica 18/2017, d'1 d'agost, de comerç, serveis i fires, es defineix en l'article 4: Venda de productes i prestació de serveis a distància, descriu la forma de venda a través de sistemes tecnològics de comerç electrònic, a distància i sense presència física" l'activitat comercial, feta en el marc d'un sistema organitzat de venda o prestació de serveis a distància, sense presència física simultània del comprador del producte o adquirent dels serveis i el venedor del producte o prestador del servei, i en la qual s'utilitzen tecnologies de comerç electrònic o altres mitjans de comunicació a distància fins al moment de la signatura del contracte.
També tenen aquesta consideració les vendes i les prestacions de serveis fetes a distància o en l'establiment comercial del venedor o prestador, després que hi hagi hagut un contacte personal entre venedor o prestador de serveis i comprador o adquirent amb presència física simultània en un lloc que no sigui l'establiment comercial.
En l'article 16 d'aquesta llei (Llei autonòmica 18/2017)" s'estableix que les empreses que venen productes per Internet han d'oferir, en el possible, als clients l'opció de recollida en un establiment físic del seu entorn més proper, i facilitar així els acords entre companyies o plataformes en línia i el comerç de proximitat".
Els clients esperen experiències de compra omnicanal (és el conjunt d'eines i metodologies que unifiquen els canals de venda en línia i fora de línia, i així mantenen més contacte amb els seus clients i refermen la seva fidelitat) sense traves, estan disposats a desplaçar-se a comprar en un altre lloc si un comerç no els ofereix les opcions omnicanals que volen.
El client és més exigent, busca la immediatesa que en línia li ofereix, l'entrega en el mateix dia, però en el cas del comerç físic, seria prou bo que la compra que hagi demanat la pugui recollir ràpidament en un comerç de Lloret.
D'acord amb aquesta tendència el Global Retail Consumer Insights Survey de IDC en juliol del 2022 va fer la següent enquesta:
Quina probabilitat hi ha que el client decideixi comprar en un altre lloc si el comerciant no ofereix cadascun dels següents serveis?
Font: Global Retail Consumer Insights Survey de IDC en juliol del 2022
Actualment, l'ús de l'accés a les compres en línia ens està fent una forta competència, però sobretot és la logística que aquest sistema té per poder accedir als clients, la comoditat de comprar des de casa i que els hi deixin en el seu domicili.
D'acord, amb la Llei exposada anteriorment, també estableix que la distribució i el transport dels productes comercialitzats per Internet o a distància han d'efectuar de manera sostenible, amb el menor impacte mediambiental possible, i han de garantir la seguretat de les persones que hi treballen. Finalment, indica que els ajuntaments han de regular i taxar mitjançant ordenances la distribució dels productes adquirits per Internet o a distància, d'acord amb les seves competències en matèria de mobilitat sostenibilitat i seguretat al seu municipi, així com promoure i regular la ubicació, la instal·lació i l'ús de les consignes o punts de recollida (drop box) per als productes comprats per Internet o a distància, d'acord amb els consells locals de comerç, si n'hi ha. (de moment)
2.- Distribució demogràfica dels residents a Lloret
En relació amb el que s'està dient sobre les urbanitzacions i el fet que la gent que hi viu s'hagi de desplaçar, hem de tenir en compte que a Lloret hi ha 42 urbanitzacions que en la majoria dels casos necessiten un sistema de transport, majoritàriament el cotxe, per desplaçar-se cap al poble o els barris.
Per aquest motiu, seguint aquesta idea, ens trobem amb un nombre considerable de residents que necessiten anar a diferents establiments per realitzar les seves compres o bé per recollir els productes que prèviament han reservat.
En aquest sentit, és preferible que la compra la facin a la població i que no hagin d'anar a altres poblacions. Cal destacar el fet que delimitem l'espai a partir d'on comptem una població, i un altre, ja que es fa des del punt de vista comercial tenint en compte el TUC de Lloret de Mar (Trama Urbana Consolidada) i d'acord amb les necessitats de mobilitat d'una zona de Lloret i l'altre.
És important el concepte de trama urbana consolidada, què ens remetem en gran manera als usos comercials. Tal com es cita en l'exposició de motius de la llei 18/2017 "Cal destacar la incidència de la sentència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 24 de març de 2011, que considera que la localització dels equipaments comercials en la trama urbana consolidada d'un municipi és una mesura adequada, que té una justificació motivada i proporcionada a l'existència de raons imperioses d'interès general, com la protecció de l'entorn i de l'entorn urbà, l'ordenació del territori, la mobilitat i la conservació del patrimoni històric-artístic, entre d'altres."
La quantitat d'empadronats a Lloret que viuen fora del TUC és superior a 13.000 persones, repartits en les diferents urbanitzacions, per tant, és un nombre de clients elevat que molt probablement podríem cobrir les seves necessitats comprant en zones de Lloret.
En aquest sentit, no s'està incentivant l'ús del cotxe, però el fet que hi hagi urbanitzacions on viuen persones que tenen necessitats i que l'activitat comercial estigui delimitada en una trama concreta, a més de ser lloretencs, ens pertoca que pensem, i ens interessa, com els podem atraure.
No estem exigint l'ús del cotxe com es fan en altres espais comercials on l'oferta està concentrada en una zona aïllada i on es fa una compra recurrent sense crear cap mena de sinergia ni intercanvi amb altres comerços a més d'afectar el medi ambient.
Per contra, el comerç afavoreix aquest intercanvi, perquè és aquest intercanvi que crea valor, els micros intercanvis i transmeten cultura de manera diferent a cada persona, i especifica, i és en la botiga on s'intercanvien béns, serveis, coneixements, idees, creences i principis ètics i sentiments.
3.- NO deixem de pensar amb els aparcaments públics.
El fet que plantegem un espai alternatiu a l'aparcament, no impedeix que la nostra intenció sigui la d'incentivar l'ús de l'aparcament, però sobretot reclamar més aparcaments pels visitants i així incentivar l'activitat comercial de tota mena (restauració, hotelera, oci, etc.), ja que tots hi guanyem.
És curiós com tendim a pensar que pel fet d'haver gastat una quantitat de diners en l'adquisició d'un bé establert i conforme al que teníem pensar gastar, no hi ha hagut cap mena d'objecció per la despesa dels diners, en canvi, la despesa a l'hora de pagar el cost d'haver deixat el cotxe una estona en l'aparcament crea molta recança de pagar.
No només per aquest motiu, però si per un tema de fidelització seria convenient, establir sistemes per compensar la despesa que el client fa en l'aparcament. Per cada compra que l'usuari fes en un comerç associat, aquest comerç li podria compensar una quantitat de minuts, així, d'aquesta manera, a més compres en establiments associats més quantitat de minuts que se li pagarien.
Per fer aquesta acció seria convenient utilitzar la tecnologia, a través d'una aplicació o un altra eina, el mateix comerciant li pogués compensar una quantitat de diners, d'acord amb la despesa que aquest client hagi fet en el seu establiment. Quan ens referim a una quantitat de diners poden ser cèntims d'euro, fins a un màxim, així el client podria anar a més comerços per poder completar la quantitat que cregui convenient.
Amb aquesta acció es podria atraure més visitants i clients pels nostres associats i redundar directament a un increment de la despesa per la resta d'establiments i activitat econòmica.